Des de la Constitució aberrant del 78, Catalunya en particular i Espanya en general han patit un procés de destrucció i desnaturalització que ni els seus pitjors enemics haurien somniat mai.
La destrucció moral, juntament amb la destrucció econòmica, social, patriòtica i nacional etc., són un fet contra el qual el nostre poble no ha pogut donar respostes clares i contundents.
La sipaiada política i al davant de tots ells, el repugnant Juan Carlos de Borbó, amb els bisbes anticristians, els militars liberals, amb tota la casta política i tots els traïdors i venuts ens han entregat als nostres depredadors.
Després de la destrucció moral, separat el poble de Déu, el poble espanyol ha quedat totalment indefens, i preparat per altra operació de destrucció, en aquest cas consistent, en la destrucció física i material de la població, és a dir, de la raça autòctona, de l’ètnia, del poble natural, cosa que han fet mitjançant la substitució ètnica per pobles aliens a la nostra religió i cultura i a més, enemics de la nostra nació. Tota aquesta obra d’arquitectura i enginyeria s’ha dut a terme en un temps rècord i com sempre, sense possibilitat de resposta,
Resulta que ara, alguns que durant anys han col·laborat amb aquesta substitució ètnica, invasió, s’emporten les mans al cap quan veuen que la nostra llengua catalana cada cop es parla menys. Ara arriben els drames!!!. Es pensaven que els marroquins acollirien la llengua catalana com si fossin pagesos autòctons de sempre i al mateix temps col·laborarien amb els separatistes contra Espanya. Puix bé, resulta que ara veuen com els moros menyspreen la nostra llengua i no la parlen. Es pensaven que això seria la solució per trencar la Pàtria i la unitat Poble, i resulta que l’estimada cultura i la llengua catalana són les que han perdut la batalla. Resulta que ara el català es parla menys que mai, tot per culpa d’aquest botiflers i sipaios i ara la nostra llengua es troba en situació d’emergència.
Nosaltres, els carlins catalans, com bons patriotes, defensarem la nostra llengua catalana, juntament amb altres llengües com el castellà, l’aranès-occità, el portuguès, el gallec i totes les llengües espanyoles.
En altres temps els carlins ja vam ser capdavanters en la defensa de la llengua catalana i de les nostres autèntiques institucions que res tenen a veure amb els invents artificals anticatalans que ha creat la sipaiada. A les darreries del segle XIX i amb Constitució de Cadis ja volien que les llengües diferents de la castellana desapareguessin del mapa i els carlins vàrem lluitar contra aquest genocidi cultural. Ara els fills dels liberals, molts d’ells han passat de centralistes anticatalans a separatistes, fan el mateix però en un altre escenari i per motius diferents.
Ara més que mai toca defensar la nostra llengua, cuidar-la i estimar-la per tot el territori, en les nostres Masies i Cases Pairals, en les nostres contrades, en les nostres viles i pobles i per tot el país tal com varem fer en altres temps.
Al final com sempre, ens toca a nosaltres, el carlins, els defensors de la Tradició, ser els defensors de la llengua, de la Terra, de la Pàtria, dels Furs i del Rei Legítim i axí ho farem. Però més tard o més d’hora tornarem i serà l’hora de veure’ns les cares.
Com deia el nostre correligionari Joan Bardina:
“Germans meus de la terra catalana,/que no us atrapi el toc de la corneta,/sense un trabuc, /o un sabré o una escopeta.”
Visca la nostra llengua catalana!
Visca Catalunya!
Visca Espanya!